Ja fa uns anys que em dedico al coaching esportiu i hi ha una situació que cada any passa una mica més. A partir de febrer comença a aparèixer i en arribar a les diferents fases finals està totalment present.
En aquest casos, molts coordinadors i directors tècnics descobreixen mancances dels seus entrenadors que no havien vist fins aquells moments. Principalment, referides a la gestió emocional del propi entrenador o d’aquest amb l’equip.
Com és què passa això? La resposta és fàcil: aquesta falta de gestió emocional ha comportat un error en alguna decisió durant la direcció de partit de l’entrenador. Un error visible i que potser ha sigut decisiu en el desenvolupament del mateix. Un error durant les finals.
Quan es tracta de situacions amb l’equip, generalment s’observa en com de ficats, com normalment es diu, està l’equip durant el partit. Moltes vegades se’n assabenten després d’algun tècnica de motivació o alguna cosa per l’estil que han utilitzat i que potser ha influït en un inici fora del grau òptim d’activació. Comença a ser una situació clàssica avui dia per la gran quantitat de tècniques de motivació existents avui a l’abast de tothom.
També és cert que alguns entrenadors també ho descobreixen en aquests moments i, com sempre, hi ha de tot. Estan els que ho veuen com un punt a millorar i els que ho atribueixen a la situació puntual o a la falta d’experiència.
I què es fa posteriorment? Poca cosa en general i no per ganes. Però els entrenadors, moltes vegades disposen d’ingressos limitats per fer front a tota la formació que volen fer, necessiten fer o estan obligats a fer i prioritzen.
Als clubs, coordinadors i directors tècnics els passa per un estil i també han de prendre decisions. No conec un club al qual no li agradaria fer més coses, oferir més serveis a les seves famílies, als seus jugadors, als seus entrenadors. Però no poden arribar a tot. També estan els que han tingut alguna experiència negativa amb algú i llavors…
Per sort, a poc a poc, igual que cada temporada es veuen més mancances, també es prenen més decisions en aquest sentit. Per sort, igual que moltes famílies es preocupen per mirar d’oferir millores als seus fills i filles, sobretot entre temporades, en campus, entrenadors personals, etc. també comencen a donar importància a que gestionin les emocions de la millora manera possible.
I això ho necessitem tots, ho necessita l’esport. Tots, clubs, directius, famílies, entrenadors, jugadors, etc. gestionant les emocions de la millor manera per gaudir de l’esport i també de les fases finals.
Daniel Barreña
Coach esportiu, educatiu i de desenvolupament personal
